M'HAURIA AGRADAT ESTA DESPERT....
Iris germànica
M'hauria agradat esta despert
aquell matí que amb un vestit verd, entre uns bladars
ell va arribar.
Venia xiulant com un infant.
Tenia plenes d'ocells les mans i
cel amunt els anava escampant
El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles, i
a la bandolera em duia la primavera
el 20 de març.
M'hauria agradat estar despert,
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son intuir com..,
teules i branques s'omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut d'una perdiu.
I del conill la mirada
i olorar la matinada.
Que a la bandolera ens va dur la primavera
el vint de març.
M'hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d'un roc com un lluert
de panxa al sol i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre'l com cal
i guarnir amb flors de paper el portals
com si fos temps de carnaval.
Però aquell matí jo dormia tranquil,
perquè no sabia
que a la bandolera em duia la primavera
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada