A PUNT PER "LA SIBERIANA", PERÒ AMB UN BUF DE PRIMAVERA

MILANESE LOOP

No he sabut mai per quina mena de raó, ni qui devia de ser el gracios a qui se li va ocorre de posar nom de dona als mes perillosos fenomens meteorològics que recorren el planeta ...(algun marit amargat.?). 
Tot i que això comença a canviar, aquests dies de fred intens que travessa el nostre país també se li ha atorgat nom femení "La Siberiana", es cert que parlem d´una onada de fred, .....però, calia.? 

Per aquí, el Baix Llobregat no ha nevat, ha fet molt fred això si com a tot arreu, i com a tot arreu la gent per els carrers caminava de presa, arraulida dins d´abrics amb els colls pujats fins a les orelles, carregats de bufandes i mocadors que ens tapaven fins a sota els ulls i gorros de llana, boines i barrets.
A les meves agulles hi havia un cowl que havia començat abans de Nadal i que per una cosa o altre, havia anat deixant i mira per on, un cop acabat no va tenir gaire temps de reposar, tot va ser acabar.lo i estrenar.lo.


La llana Kid classic, com sempre de Rowan.


HARU  (Primavera)

L´ ikebana es un camí de per vida, ja ho sabeu "El mestre t´obrirà la porta, però només tu pots entrar.hi", jo afegiria que no n´hi ha prou d´entrar.hi, que s´ha de fer amb humilitat i la ment oberta.
Una vegada em varen preguntar si el Ka-dô era alguna mena de meditació, pot ser si, però jo mes aviat penso que es una manera de viure, d´interpretar la natura i sobre tot de relacionar.se amb els que ens envolten.
Les meves companyes i jo fem dos cursos d´ikebana l´any, a la tardor i a la primavera, no se si a elles els passa el mateix però entre curs i curs a mi em falten aquestes hores d´aprenentatge i de reflexió, de contactar amb mi mateixa, amb la natura i alhora amb tot l´univers.

Per això, com un autèntic buf que avança la primavera que s´acosta, la nostra Sensei ja ha publicat en el seu blog que el mes que be comencem el nou curs.  


Tècnica SHOKA
Creació d´Anna Sabaté Amorós, Sensei

Comentaris

  1. Hola Marta!!
    Quina raó tens! Jo també sóc del baix llobregat i cap rastre de neu. Molt fred això si. Aquest cap de setmana he trencat la meva primera agulla i pensava que havia trencat la meva Bernina nova, uff quina sort que només era això. Ha estat una novatada!
    Gràcies pels teus comentaris, sempre m'alegren el dia.

    ResponElimina
  2. Un coll molt bonic, una de les coses que tinc a la llista és provar les llanes de Rowan! A Girona si que ha nevat però sort de la tramuntana que s'endugué una bona part de la neu sinó no sé que hagués passat! Petonets

    ResponElimina
  3. es molt macu Marta , i el color tambe. No n'he fet cap d'aquest colls aixis llarcs , potser m'hi haure de posar un dia d'aquest, pero de moment haura d'esperar, ja saps que tinc coses pendents.
    El baldosas flotantes es un proyecta en ferm , la Montse també s'ha animat i el farem tan punt acavem les coses de patchwork que tan ella com jo tenim començades-

    roser

    ResponElimina
  4. Es una locura, Mara, lo que estamos haciendo.
    Cuando hace frío, que siempre fue normal en invierno, saltan todas las alarmas...!!
    Pero yo recuerdo de niña, cuando mi casa no tenía calefacción, chucitos de hielo colgando de los balcones, y... ¡no pasaba nada!! Nos abrigábamos más, y punto...!! Ni siquiera dejábamos de salir a la calle a jugar. Se tejían más gorros, mas bufandas, más manoplas, y asunto acabado!!!

    En fin, tu trabajo es una maravilla, tanto el "cowl", como esos otros trabajos más espirituales y vivenciales.

    Un beso.

    ResponElimina
  5. oh!!! que precioso te ha quedado el milanese!!!

    Como siempre tus composiciones florales tienen un sitio en mi pinterest....

    ResponElimina
  6. Que bonic que t'ha quedat aquest coll , m'encanta ideal per anar ben abrigadet en aquests dies de fred intens , aqui a Girona ens ha fet de tot , neu , una tramontana que tallava i molt de fred , ahir menys 8 avui menys 5 , ara aixó es ideal per quedar-te a casa ben calentet i cosir molt

    Petons , Anna

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada