BABY QUILT

Una es dona compte de que ens fem grans quan et trobes per el carrer amb un antic company del teu fill i es dirigeix a tu parlant-te de vostè, o quan en un sopar entre amics, una de les parelles anuncia entre mostres de felicitat que seran avis.
I quan tornes cap a casa i la parella et pregunta; "i tu, com et veus com a avia?", saps que ell hi ha pensat mes que tu. I es que per l´edat que tenim i la dels nostres fills, qualsevol dia ens tocarà a nosaltres.

De moment, encara no es el nostre, i no sabem si es nen o nena, ni tampoc com es dirà, però ja te un mini quilt, per el cuco o per el cotxet.








Comentaris

  1. Bfffff quina por que fa tot aixo que expliques....
    Molt bonic el mini quilt.
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. És molt bonic però t'has adelantat un "montón", i si desideixen no tindre fills ??? Jo tot i tenin filles també ja grans (26 i 22) no em veig com a avia, ni en tinc ganes. Bona setmana.

    ResponElimina
  3. és llei de vida, i en aquest cas motiu d'alegria
    de fer-nos grans, de tenir fills que es fan grans i que decideixen tenir fills.
    a mi em falta mooolt encara, però em farà molta il·lusió

    la vanueta moníssima, per cert ^_^

    ResponElimina
  4. Hola Marta, fas molt bé d'anar entrenant, això arriba quan menys t'ho esperes....
    Felicitats pel resultat, quan t'arribi el moment ja ho tindràs més que per la mà.

    ResponElimina
  5. La roba, molt bonica. Les il·lusions encara més.

    Fita

    ResponElimina
  6. És preciós!!! I la noticía d'una nova vida sempre és benvinguda. Petonets!!

    ResponElimina
  7. Quina monada!! Ui avis?? Mira, quan arribi ja arribarà Marta.
    Petonets

    ResponElimina
  8. és veritat... amigues de la meva filla ja tenen nens... però ella diu que no té instint maternal jeje.
    És un mini quilt molt bonic!!!

    ResponElimina
  9. Ains Marta ahir precisament van venir a dinar a casa uns amics de la meva filla i el seu vailet de 10 mesos, que li vaig fer quan va naixa ,el seu quilt i em venen unes ganes de fer-ne un per els meus. T'ha queda't molt dolç i bonic.Felicitats guapa

    ResponElimina
  10. jajajaja , pero que dius Marta ja li has fet una manteta , valga'm Deu ............
    divendres de la setmana pasada vaig anar a un sopar de les amigues del cole fins a 4art de batchillerat , osigui totes tenim 55 anys . crec que erem cinc o sis que no som avies i la veritat ja m'esta picant el gustillo pero a nosaltres ens queda molt , els nanos tenen 20 i 22 anys i sensa novies a la vista , un encara estudia i l'altre no te feina . haurem d'esperar uns quants anys

    roser

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada