QUE SÀPIGUES QUE ESTEM BUSCANT PIS......

 El cor se t´omple d´emocions "El meu nen s´ha fet gran".
D´alegria, has de mossegar-te la llengua abans d´exclamar, braços enlaire un histèric Yuuuuppppppiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!.
De tristesa, "trobarem a faltar al nostre princep", el gos, vull dir.


Però han de començar el seu camí i el que es mes important, ens han de deixar seguir el nostre.
El seu pare i jo ens varem mirar amb un somriure d´orella a orella i no varem poder parar de riure durant tota la nit.

Es clar que per acompanyar un pas tant important s´ha de preparar un projecte a l´alçada i després d´una interessant i apassionada xerrada amb la Mar, em vaig decidir ..... MY WHIMSICAL QUILT GARDEN

Estic segura de que els hi agradarà.





Parlant de fills que no marxen de casa, si voleu riure, no us perdeu la pel.licula Tanguy de Étienne Chatiliez 

Comentaris

  1. si Marta , tal com dius es llei de vida, pero sap greu .El problema es que abans les families vivien mes juntes i ara tots tenim moltes coses i projectes a fer i costa mes trobar-se.
    els meus tenen 22 i 19 i de moment a part de no tenir parella , tampoc tenen treball , pero esclar tot pot caviar d'un dia per altre.

    per cert els hi agradara molt el quilt , pero noia quina feinada.

    roser

    ResponElimina
  2. Quin projecte més interessant. Sembla que el resultat sense dubte serà una meravella. I la ocasió ho mereix.

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats Marta!!!! Sentiments contraris però tots ells es viuen d'una manera emocionant i una bonica manera d'expressar-los amb el millor que saps fer, un quilt escollit entre totes dues. Molts petons!

    ResponElimina
  4. Doncs no sé si felicitar-vos o tot el contrari, no deixa de ser bona senyal perque vol dir que escomença una nova familia (com nosaltres em fet) i també que tenen feina, desitjo que sigui perfecta. El projecta és preciós, m'agradarà veure'l. Bon cap de setmana. Petons.

    P.D. Jo tinc una filla fora de casa des ja fa temps, te 25 anys i amb mal rotllo, creu-me és millor que s'en vaigin com el teu fill i que tinguis contacta encara que la casa no quedi igual, és "llei de vida".Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Tinc quatre fills, i només la petita vui amb mi. Em vaig independitzar dels grans fa quatre mesos. I la veritat es que "ni amb tú ni sense tú", aquest és el meu sentiment. Això de ser pares és ben dificil.

    ResponElimina
  6. Hola Marta!
    Los padres siempre aceptamos todos los cambios que nuestros hijos van produciendo en nuestras vidas, aunque sea con cierto dolor, pero felices porque se van desarrollando tal y como habíamos previsto; de modo que... felicidades!!
    Estoy segura de que ese nuevo proyecto lo vas a realizar con mucho ariño. Es precioso!!
    Besitos.

    ResponElimina
  7. Felicitats, es bo que les coses vagin fent el seu curs, tot i que m'imagino que fàcil del tot, per vosaltres no ho deu de ser ... i a sobre, es porta el gos ???

    El nou projecte, absolutament meravellós !!!

    Un petonet guapi !

    ResponElimina
  8. Ja te val Marta, ja te val per la sentida perdua i per la gran adquisicio..... Ja m'entens..... Ja ja

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars